Càncer de mama

El càncer de mama és el tumor que té més incidència entre les dones: a Espanya n’afecta una de cada vuit al llarg de la seva vida, segons les estadístiques de l’AECC.

Per a l’equip del Joaquim Muñoz, acompanyar i ajudar les pacients durant el tractament de càncer de mama és fonamental per superar la malaltia. Les tècniques que utilitzem estan pensades per reduir l’impacte d’aquest dur procés sobre les dones i ajudar-les a superar-lo amb més força.

La reconstrucció mamària constitueix una part inseparable del tractament oncològic del càncer de mama, ja que no s’ha de relegar a un segon pla la percepció corporal de la dona, el seu benestar fisic i emocional.

“Nosaltres no tractem càncer de mama, tractem dones amb càncer de mama” Joaquim Muñoz

Què és el càncer de mama?

Per saber millor què és el càncer de mama, convé començar des del principi. El càncer de mama es produeix quan els gens que regulen el creixement de les cèl·lules es descontrolen i se’n produeix un creixement anòmal.

Els gens són al centre de les cèl·lules i controlen tot el que hi passa. Amb el pas del temps, les cèl·lules es renoven gràcies al creixement cel·lular, però això pot fer que es modifiquin i que formin un tumor. Aquest tumor s’origina a l’interior del conducte per on passa la llet que produeix la glàndula mamària. Se’n distingeixen de dos tipus, segons on estigui situat:

Cáncer de mama

  • Carcinoma “in situ” o intraductal son aquellos cánceres que quedan en el interior del conducto sin traspasar o invadir el tejido de la glándula mamaria y no invade conductos linfáticos.
  • El carcinoma infiltrant és aquell que envaeix teixit mamari i que es pot disseminar pels conductes limfàtics o el torrent sanguini.

No sempre són tumors malignes, però és necessari fer-ne un estudi per comprovar-ho.

  • Tumors benignes. No són nocius per a l’organisme i no hi ha la possibilitat que es continuïn reproduint.
  • Tumors malignes. Envaeixen els teixits pròxims i s’anomenen «cancerígens».

Per tant, denominem càncer de mama els tumors malignes que es desenvolupen a partir de cèl·lules mamàries.

Símptomes de càncer de mama

Els símptomes del càncer de mama de vegades són identificables amb una simple exploració, però en molts de casos es localitzen gràcies a les revisions periòdiques. Alguns dels símptomes més comuns són:

  • El càncer de pit es manifesta a través de bonys a la mama mateixa o al braç. Normalment són nusos forts que apareixen en aquestes zones, però no sempre són sinònim d’aquesta malaltia. Si l’altra mama presenta el mateix, probablement no sigui res greu, però sempre heu d’acudir a l’equip mèdic perquè us faci les proves necessàries.
  • Canvis en la mida i la forma de la mama.
  • De vegades el mugró també n’és un indicador, ja que s’inverteix o hi apareixen llagues.
  • La «pell de taronja». Apareixen uns foradets a la pell del pit que sembla que imitin la pell de la taronja, o fins i tot ferides.
  • A més, surten pústules i vermellors al pit que en alguns casos poden estar acompanyades d’erupcions cutànies.
  • Dolor persistent a la mama. Encara que no en sigui un símptoma, sí que és bo fer-ho saber a l’equip mèdic.
  • En cas que tingueu algun d’aquests símptomes, és millor que ho feu saber al metge, ja que un diagnòstic a temps és molt important per fer front al càncer de mama.

 

Tipus de càncer de mama

Els tipus de càncer de pit es diferencien els uns dels altres segons el lloc on es comencen a reproduir: els lobels, els conductes o el teixit intermedi. La major part dels carcinomes es produeixen al teixit que envolta el pit, els més comuns s’anomenen adenocarcinomes, quan s’originen a les cèl·lules que produeixen el teixit glandular. Es poden produir als conductes o als lobels.

Els sarcomes comencen al múscul, al greix o al teixit connectiu. Però els càncers de pit més comuns es poden classificar en dos tipus: in situ, quan encara no s’han reproduït, o invasius, quan ja han envaït algun teixit.

  • Carcinoma in situ: carcinoma ductal o lobel·lar.
  • Carcinoma invasiu: carcinoma ductal, lobel·lar, adenoide quístic, adenoescatós de baix grau, medul·lar, mucinós, papil·lar, tubular.

 

Tractaments quirúrgics

Hi ha dues grans vies de tractament quirúrgic: el tractament conservador de mama o bé la mastectomia.

  • El tractament conservador de mama consisteix a extirpar la malaltia conservant la mama sana, la reconstrucció del defecte parcial i l’estudi dels ganglis limfàtics (biòpsia selectiva de gangli sentinella) o bé la limfadenectomia si ja hi ha evidència d’afectació ganglionar. En aquest cas, el més habitual és que s’hi associï tractament amb radioteràpia.
  • El tractament amb radioteràpia ha demostrat ser eficaç en el control de la recidiva local, però encara que sigui una part fonamental del tractament, cal que es practiquin tècniques de reconstrucció immediata de cirurgia plàstica amb l’objectiu d’evitar seqüeles estètiques posteriors.
  • En cas que el tumor sigui molt gran, s’hagi presentat en estadis avançats o bé la relació entre la mida tumoral i la mama sigui desfavorable per a una reconstrucció satisfactòria, la cirurgia indicada és la mastectomia.
  • La mastectomia amb conservació de pell és la mastectomia estàndard a les unitats de referència actuals. En aquesta cirurgia s’extirpa tot el teixit glandular amb el complex arèola-mugró però es conserva la pell (teixit diferent del de la glàndula mamària). Aquesta mastectomia permet la reconstrucció immediata del pit amb diverses tècniques en funció del cas, permet un resultat estètic òptim i evita cicatrius sobre la pell de la mama reconstruïda.
  • La tècnica del gangli sentinella és una tècnica que consisteix a identificar si el primer gangli de la cadena limfàtica a l’axil·la està afectat. En cas de no estar-hi no es fa limfadenectomia. Si hi ha afectació ganglionar s’opta per la limfadenectomia axil·lar, el buidatge dels ganglis de l’axil·la. Una cosa important que cal remarcar és que els ganglis extirpats de l’axil·la s’analitzen a posteriori amb la finalitat de saber el grau d’afectació de l’axil·la i poder dirigir tractaments posteriors, com ara quimioteràpia o radioteràpia.
  • La quimioteràpia és un tractament farmacològic dirigit a les cèl·lules de divisió ràpida, com ara les cèl·lules tumorals. Com més aviat es divideixen, més eficaç és el tractament. No obstant això, a l’organisme hi ha cèl·lules normals que es multipliquen constantment, les cèl·lules que produeixen el pèl, les cèl·lules de la sang o les encarregades de les defenses.
  • L’hormonoteràpia és un tractament dirigit a aquelles cèl·lules tumorals que presenten receptors hormonals, sobre els quals actua i d’aquesta manera es bloquegen les cèl·lules.

Oncoplástica mamària

Les tècniques oncoplàstiques són les destinades a la reconstrucció de defectes parcials de mama derivats d’una cirurgia oncològica. Poden ser aplicades en el moment de la cirurgia oncològica —l’escenari més desitjable—, o bé un cop conclosos els tractaments complementaris (radioteràpia, quimioteràpia o hormonoteràpia).

Són cirurgies tumor-específiques

El tractament del càncer de mama entès com una malaltia sistèmica ha evolucionat de forma exponencial en els darrers anys, des dels primers paradigmes de Halsted en què es feien importants cirurgies d’amputació fins a la teràpia conservadora de mama actual.

Què és la teràpia conservadora de mama?

És un conjunt de tractaments quirúrgics destinats a la resecció del tumor amb marges lliures (de més de 2 cm), l’abordatge de la disseminació axil·lar (biòpsia selectiva de gangli sentinella) i radioteràpia complementària sobre la mama restant després de la resecció.

Aquest abordatge més personalitzat a cada cas ha substituït la mastectomia com a procediment habitual en totes les unitats de referència europees, ja que ha demostrat uns resultats millors o iguals en termes de supervivència i període lliure de malaltia en estadis no avançats de càncer de mama.

Reconstrucció immediata o diferida?

La reconstrucció immediata és l’escenari ideal en el tractament del càncer de mama si entenem la malaltia com a malaltia sistèmica i a la dona en conjunt. La simultaneïtat de la cirurgia oncològica i reconstructiva permet l’abordatge del tumor amb més seguretat per aconseguir uns marges lliures (de més de 2 cm), així com evitar el trauma i l’estigma de la pacient produïts per la malaltia.

Tècniques de reconstrucció parcial

Reconstrucció amb dorsal ample endoscòpic, reconstrucció amb penjalls TDAP (toraco dorsal arthery perforator) tècniques de lipoinfiltració i patró de reducció. El patró de reducció oncològic és l’aplicació de les tècniques de reducció i remodelació mamària a la reconstrucció de defectes parcials derivats d’una cirurgia oncològica. Aquest tipus de reconstrucció és la utilitzada més sovint en reseccions parcials de mama en dones amb una edat superior als 45 anys.

A partir d’aquesta edat, tant el volum com els canvis provocats pels embarassos i la lactància afavoreixen que defectes petits o mitjans es puguin reconstruir satisfactòriament amb la mateixa glàndula mamària.

Reconstrucció de defectes parcials

En els darrers anys, gràcies al diagnòstic precoç i al desenvolupament de tractaments més efectius contra la malaltia, el nombre de casos en què la pacient és mastectomitzada ha disminuït en favor de la teràpia conservadora de mama.

La teràpia conservadora de mama implica una cirurgia menys agressiva, ja que es conserva una part del teixit mamari, l’estudi dels ganglis axil·lars i la complementació del tractament quirúrgic amb radioteràpia.

Recuperació

El postoperatori oscil·la entre els dos i els tres dies. En cap cas és dolorós, la pacient sol referir molèsties causades per la inflamació de la mama remodelada. Els drenatges es retiren el segon dia postoperatori. La incorporació a la vida laboral i personal té lloc dues setmanes després de la intervenció.

Durant el primer mes de postoperatori és recomanable l’ús de sostenidor esportiu. Al cap del mes, la pacient està en òptimes condicions per començar la radioteràpia complementària.

 

Tècniques

Les conseqüències psicològiques i físiques que tenen sobre les dones els tractaments tradicionals fa que es comencin a valorar tècniques noves per reduir-ne l’impacte. Aquestes són les tècniques de reconstrucció mamària utilitzades pel doctor Joaquim Muñoz, que a més han estat reconegudes i publicades en importants revistes científiques:

  • Tècnica DIEP
  • Reconstrucció mamària integral
  • Dorsal ample endoscòpic
  • Dorsal ample pediculat

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies