Què és la rinoplàstia?

Un nas gran, aguilenc, desviat, amb l’os del nas pronunciat, de punta gruixuda, és susceptible de ser intervingut quirúrgicament.

Aquesta intervenció s’anomena rinoplàstia i consisteix en la remodelació del nas d’una persona per donar-li un aspecte més anatòmic i d’acord amb la seva fisonomia. Hi ha múltiples tècniques de rinoplàstia, i es divideixen en:

  • Rinoplàstia oberta: es requereix una incisió al modíol nasal per abordar més fàcilment les diferents estructures del nas.
  • Rinoplàstia tancada: la incisió es fa al vestíbul nasal, sense necessitat de fer una incisió visible al modíol.

Segons el tipus de pacient, el cirurgià plàstic decideix aplicar una tècnica o l’altra per obtenir una millor resolució. La rinoplàstia és una intervenció quirúrgica que es practica principalment en gent jove. Quan una persona es decideix a operar-se el nas, ha de saber tots els detalls de la intervenció, els avantatges i les possibles complicacions, la clínica on l’intervindran i les cures postoperatòries.

 

Candidats/es a la rinoplàstia

La intervenció de rinoplàstia es pot fer en qualsevol persona adulta amb alteració de la morfologia natural del nas. El pacient ideal és un home o una dona jove i sa físicament i mentalment, amb un nas gran que vol que estigui en harmonia amb l’anatomia de la cara, encara que a partir dels 40 anys aquest tipus de cirurgia rejoveneix el rostre. En general, aquesta cirurgia és molt satisfactòria, però a causa de la variabilitat de les característiques personals, cal individualitzar cada cas i estudiar amb cura la indicació, la tècnica i l’actitud terapèutica en cada pacient.

Un nas no només s’intervé quirúrgicament per motius estètics, sinó també per motius reparadors. La desviació nasal, amb obstrucció de l’entrada de l’aire o sense a conseqüència d’un traumatisme important, és una seqüela incòmoda que pot limitar la vida d’una persona. Gràcies a la cirurgia plàstica, aquestes alteracions nasals posttraumàtiques es poden corregir d’una forma satisfactòria, i es pot millorar la deformitat nasal existent i la funcionalitat de l’òrgan.

En definitiva, tant la rinoplàstia estètica com la reparadora són intervencions que a les mans d’un cirurgià plàstic ofereixen les garanties suficients perquè qualsevol persona que realment les necessiti se’n beneficiï, a través de la correcció o la milloria de la seva patologia o alteració.

En què consisteix?

La intervenció pot incloure diverses maniobres quirúrgiques, com ara la llimada del dors, la fractura dels ossos nasals per estrènyer-ne l’amplada, la reducció de les ales nasals, l’elevació i l’esmolament de la punta nasal, el retoc del septe nasal      —que es coneix com a septoplàstia— per augmentar el cabal d’aire que entra a la fossa nasal o obtenir cartílag per remodelar-ne la punta o el dors, etc.

En cada pacient es determina prèviament a la cirurgia quines d’aquestes maniobres se li han d’aplicar segons la morfologia nasal, i el cirurgià plàstic  hi ha d’explicar bé per fer-li més comprensible el tractament que li proposa.

Rinoplàstia oberta o tancada

La decisió quirúrgica de fer una rinoplàstia oberta o tancada depèn del tipus de nas, sempre tenint en compte l’opinió del pacient.

La rinoplàstia oberta es fa a través del modíol o la col·lumela (zona anterior del septe nasal) i la cicatriu és molt poc apreciable estèticament al cap de pocs mesos, mentre que la rinoplàstia tancada es fa a través del vestíbul nasal (per dins el nas) i és invisible. En tot cas, es valora quina és la més aconsellable per a cada tipus de pacient per tal que el resultat sigui el més satisfactori i desitjable. De vegades és necessari reduir els orificis nasals, cosa que implica cicatrius externes addicionals, independentment de la tècnica que s’hagi fet servir (oberta o tancada), però queden camuflades als plecs naturals dels narius.

Riscos de la rinoplàstia

La rinoplàstia, com qualsevol intervenció quirúrgica, suposa l’acceptació d’uns riscos o possibles complicacions. Si bé aquestes complicacions són poc habituals, el pacient ha de saber quines són, entendre-les completament i assumir-les mitjançant la signatura del consentiment informat, un document escrit elaborat pel metge en el qual es dona una explicació de la intervenció que se li ha de practicar i dels riscos que es poden presentar a conseqüència d’aquesta.

Els riscos de la rinoplàstia no difereixen en excés dels de la resta d’intervencions quirúrgiques: sagnat, infecció, cicatrització anòmala, problemes anestèsics. A aquests s’afegeixen els riscos derivats d’aquesta cirurgia en concret: resultat estètic insatisfactori (asimetries lleus, dismòrfia, regruixos cartilaginosos), canvis en la funció respiratòria (dificultat en el pas de l’aire), cicatrius poc estètiques, etc.

En cirurgia estètica, cal tenir en compte que es remodela un nas que ja existeix i no es tracta de fer un nas «a la carta». En els casos en què el resultat no és l’esperat, que poden oscil·lar entre un 5 o 10 %, es pot fer algun petit retoc i aconseguir que els resultats siguin definitivament satisfactoris.

Tipus d’anestèsia

En les intervencions de nas sol utilitzar-se anestèsia general, ja que manté el pacient relaxat i dormit totalment, sense gens de dolor i, especialment, manté controlada la via aèria, factor d’una importància transcendental per al desenvolupament operatori.

La decisió del tipus d’anestèsia depèn de les preferències del pacient, però sempre la decisió final és a criteri del metge. Les complicacions que pot produir l’anestèsia són rares, com ara la reacció al·lèrgica als fàrmacs anestèsics, nàusees o vòmits postoperatoris o presència de dolor puntual amb anestèsia local. Actualment els fàrmacs i mètodes anestèsics permeten minimitzar les complicacions que es deriven de qualsevol acte mèdic.

Cures postoperatòries

No sol ser una cirurgia amb dolor postoperatori, tot i que sí amb sensació de congestió. Després de l’operació es col·loca una fèrula nasal i tamponament, i aquest darrer es retira 24-72 hores més tard. Només s’ha d’administrar tractament analgèsic, antiinflamatori i tractament antibiòtic profilàctic si el metge ho troba convenient.

Durant els primers dies, el nas i les zones adjacents estan inflamades i amb hematomes, però a mesura que passa el temps van desapareixent espontàniament. La fèrula nasal es retira de set a deu dies després, però cal tenir una cura especial de no rebre cap traumatisme, ja que es produiria un dolor important i una possible alteració de les estructures intervingudes, i podria ocasionar una deformitat nasal.

També és necessari evitar l’exposició al sol o als rajos UVA a fi d’evitar la inflamació i la pigmentació obscura de la pell nasal.

El massatge suau amb crema antiinflamatòria o crema hidratant facilita el drenatge limfàtic i els rentatges endonasals amb sèrum fisiològic permeten una lubricació millor de les fosses nasals i neteja de la mucosa. Una feina important del pacient després de la cirurgia és tenir cura del nas.

Resultats i adaptació

Els resultats depenen del nivell d’exigència i les perspectives prèvies del pacient i del cirurgià. Al cap de pocs dies ja se n’aprecien els resultats, però no és fins passat el primer any que es consideren definitius. Evidentment, la major part dels resultats són excel·lents i la satisfacció de la persona és molt elevada en veure que s’ha aconseguit perfectament la millora estètica i l’harmonització amb la cara. L’objectiu principal de la rinoplàstia no és canviar la cara del/la pacient, sinó que el principal defecte que tenia passi inadvertit i que en millori l’harmonia general del rostre

¿Te ha gustado?
Total: 0 , Promedio: 0

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies