Reconstrucció mamària integral

En què consisteix la reconstrucció mamària integral?

La reconstrucció mamària integral es basa en l’obtenció endoscòpica del múscul dorsal ample. Sobre el múscul dorsal ample es dissenya una petita illa de pell de 3 cm de diàmetre. La petita illa de pell servirà per reconstruir el complex arèola-mugró.

  • L’obtenció endoscòpica permet minimitzar les cicatrius a la zona donant i les fa gairebé imperceptibles.
  • L’abordatge del càncer es fa a través de l’arèola i es conserva així la pell de la mama.
  • Un cop que s’ha fet la mastectomia, el volum de la mama se substitueix per una pròtesi mamària. El múscul dorsal ample obtingut per endoscòpia actua de sostenidor intern, envolta la pròtesi i ofereix un resultat més confortable, ja que evita que la pròtesi quedi immediatament sota la pell com passa quan la reconstrucció es fa amb expansors. La petita illa de pell adherida al múscul dorsal permet la reconstrucció del complex arèola-mugró.

La mama

La mama no és una semiesfera; a la forma semiesfèrica dels quatre quadrants cal afegir un cinquè element, la cua de la mama. Es tracta de la prolongació glandular que va en direcció cap a l’axil·la des del complex arèola-mugró (foto 1) i que és molt important en el resultat final de la reconstrucció (foto 2).

L’objectiu final de la reconstrucció immediata després de la mastectomia és la reconstrucció de la mama en volum, forma i d’una manera simètrica a la mama sana en les seves cinc subunitats estètiques, quatre quadrants i cua de la mama.

Reconstrucció mamària integral

La reconstrucció mamària integral dissenyada i publicada pel Dr. Muñoz i Vidal (Plastic and Reconstructive Journal, maig de 2014) es basa en l’obtenció endoscòpica del múscul dorsal ample, evitant així cicatrius a la mama i a la zona donant en comparació amb l’abordatge estàndard, i ofereix una recuperació ràpida i menys període postoperatori gràcies a l’abordatge por endoscòpia (fotos 5 i 6).

El múscul dorsal ample, un cop traslladat al defecte sota el penjall de mastectomia, reconstrueix la cua de la mama (foto 7), a diferència de la reconstrucció simple amb implant o expansor, i ofereix una cobertura extra a l’implant mamari, a més de donar-li un volum extra amb teixit de la mateixa pacient. En darrer lloc, una petita illa de pell obtinguda selectivament de l’esquena permet reconstruir el complex arèola-mugró (foto 8). Tot en la mateixa intervenció en què es fa la cirurgia oncològica.

Reconstrucció i radioteràpia

La radioteràpia té un paper fonamental en el control local de la malaltia i en la reducció de recidives locals. La indicació de radioteràpia després de la mastectomia depèn de l’estat dels ganglis, els marges de resecció i la mida del tumor. No és infreqüent que una pacient a qui s’ha fet la mastectomia i la reconstrucció immediata sigui candidata a radioteràpia. La radioteràpia actua reduint la irrigació sanguínia de la zona radiada (les cèl·lules tumorals o els tumors necessiten molta sang per créixer), disminueix la divisió cel·lular creant defectes a l’ADN i afecta la qualitat del teixit connectiu, ja que causa fibrosi i manca d’elasticitat. La reconstrucció mínimament invasiva, com totes les tècniques de reconstrucció, no és immune als efectes de la radioteràpia. L’actuació de la radiació ionitzant sobre la mama reconstruïda es tradueix en una reducció del volum i una pèrdua de la caiguda natural de la mama. Amb l’objectiu de minimitzar els efectes no desitjats de la radioteràpia, així com d’anticipar-s’hi, la mama reconstruïda s’hipercorregeix tant en volum com en caiguda, i així es limita i minimitza la necessitat de cirurgies secundàries (fotos 9, 10 i 11).

Localització de les cicatrius en la mastectomia

L’abordatge mínimament invasiu en cirurgia oncològica de la mama es fa seguint la circumferència del complex arèola-mugró, que també s’inclou en la resecció (foto 1). Mitjançant aquest accés és possible fer l’extirpació completa de tota la glàndula: a) extirpant el tumor, en qualsevol localització i de qualsevol mida, i b) conservant la pell de la mama. La mastectomia skin sparing o mastectomia conservadora de pell és l’evolució de la clàssica mastectomia radical modificada en què s’inclou una porció àmplia de pell, cosa que deixa un defecte cutani que produeix una seqüela estètica necessària. En l’escenari actual del càncer de mama hi ha molts pocs casos en què el tumor afecti la pell; aquests casos són els únics en què no és possible fer una mastectomia conservadora de pell.

Avantatges principals respecte de les tècniques clàssiques:

  • La cicatriu de l’esquena es minimitza a 3-5 cm.
  • El complex arèola-mugró es reconstrueix in situ.
  • S’obté un resultat estètic immediat.
  • El múscul evita que la pròtesi quedi allotjada immediatament sota la pell.
  • S’obté un resultat més confortable.
  • Hi ha més tolerància als efectes secundaris de la radioteràpia.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies